Ens varen sorpendre amb el seu primer llarg Calling Everywhere, oferint-nos un elegant debut de hard-rock melòdic des de casa i amb una projecció internacional que ens deixava embadalits a més d’un i de dos.
Ara, 4 anys després d’aquell debut, el quartet de HARDREAMS s’ha buscat les amèriques ftxant per segell yankee Perris Records i ens editen un fenomenal “The Road Goes On”. Un segon disc que segueix les directrius marcades pel seu debut, però madurant, polint i deixant a mida un bon recull de temes que es mouen dins el millor hard-rock melòdic de tota la vida.
Des de l’inici amb l’altiva “Apologies” carregada de cors i melodies pletòriques, costa destacar un tema sobre un altre, doncs en conjunt el disc és tota una delícia escoltar-lo. Feeling optimista en “Bad Times Are Gone”, bona combinació de guitarres i melodies elegants en “Rebel Heart”, magnífic el midtempo “My Last Desire”, brillants “Little Sinner Queen” i “Two Shots” i detalls més contudents en una directa “Too Late”, que posa un tret diferenciatiu amb interl.ludi neoclàssic entre les tecles de Sergi Segarra i la guitarra de David Agüera. Em quedo amb una preciositat de tema com el que tanca el disc, cuinat a foc lent, un magnífic soft-tempo que posa títol al plàstic.
Elegància en aquesta segona entrega de Hardreams, que demostren un cop més que el hard rock fet des d’aquí té tanta qualitat com el que ens ve de fora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada