Label: RGB Suports
Els vàrem conèixer arran del seu primer plàstic totalment autoproduït i ens va sorprendre i alhora entusiasmar per la seva frescor. Aquest brebatge musical carregat d’aromes rockers de la vella escola, aquest aiguardent o ratafia musical sorgida de les comarques gironines que res té ha envejar a allò que sen’s ofereix amb distribució internacional.
Aquesta destil.lació d’alta graduació rockera dels Yuyus ha madurat en tines de fusta noble, ha reforçat el seu sabor, ha intensificat el seu bouquet i ara es desgorja en aquest segon disc “Real”, portant-nos una Banda del Yuyu que ha sabut millorar la sonoritat i les idees del seu predecessor, deixant-nos aquí un magnífic disc de rock elegant, guitarrero i ben parit.
Les guitarres inicials de “Plora Nina” ja són una petita declaració de principis; aquí tenim un disc de rock i anem a passar-ho bé. Diversió que segueix en un ràpid “Pell Endins”, una diatriba de guitarres, bases d’hammond i cors engrescats. M’encanta el piano inicial de “Licor Amarg” a tall de swing, que desemboca en un altre dels temes “bon rotllo” que té el disc, funny times amics!!!!. Rock directe i sense miraments en un potent “Últim Refugi” denotant un fil a’la Black Crowes i a alguna cosa més primitiva carregada de soul, per no oblidar un afamat i desenfrenat “Mossega’m”
L’esperit bluesero és molt present en les arrels de la banda i una mostra n’és “Àngel”, un melancòlic blues de cadència trista que ja et remou des del punteig inicial i et rebrega fins la darrera nota, com ho fa l’altiva balada “Un Desig i Un Suspir” on les delicades notes dansen sobre tendres melodies carregades de sentiment, o aquest electroacústic “Plou Per Mi” sencillament deliciós.
Em descalço i em rebrego fins a enfollir amb el groove de la percussió i les guitarres d’un migtemps com “Ara O Mai”, acabant nu completament amb el feeling d’un temasso com “Silenciosa” hipnotitzat per un interl.ludi a piano molt jazzy; no puc demanar més.
Si et vas penjar del seu debut, amb “Real” en Lluís Güell, en Jep Vilaplana, Jordi Turon, Marc Xifra i Jordi Vila, aconsegueixen que toquis el cel mentres els ulls et fan pampallugues de felicitat embriagat per un autèntic orgasme rocker.
I love the Yuyu’s!!.
Més info a: www.labandadelyuyu.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada