A NEVERENDING JOHN’S DREAM - “Coming Back To Paradise” - (Pride & Joy Music, 2024)
VALORACIÓ: 87/100
Complicat. En primer lloc, perquè fa molt de temps que no faig una “review” a l’ús d’un disc acabat d’editar, i en segon lloc, perquè ells són companys, amics de fatigues musicals i escenaris, i amb els que comparteixo aquesta passió rockera, i resulta difícil ser objectiu perquè el cor se’n va. Però no passa res, perquè tot el que expreso és cert.
“Coming Back To Paradise” és el debut discogràfic de A NEVERENDING JOHN’S DREAM, un projecte musical liderat pel bateria (i aquí vocalista) Joan Manel Heredia, qui ha sabut materialitzar el seu “somni” al costat de David Vidal (guitarra), Paul E. Schuster (baix) i Xavier Miró (teclats). Tots ells músics excepcionals que han vitaminat i vestit elegantment les composicions d’en Joan Manel, que coneixent una mica les seves influències musicals no m’ha defraudat el que he trobat dins aquest viatge; hard’n’heavy melòdic de fina factura.
Cosa que queda ja ben clara des de la incial “Coming Back To Paradise”, temasso de potent tornada melòdica amb intervencions solistes d’infart de David Vidal i Xavier Miró, que repeteixen jugada en la nòrdica “Equilibrium” (genials els teclats jugant sobre l’speech). “I’ve Lost My Dreams” ens torna a deportar melodia i exercicis solistes de gran volada, i més potent sona “If We Stand United” i on potser veig les arrels més heavies del Joan Manel al costat de la final “Sunrise”, el punt power del disc (aquells flaires Stratovarians, Helloweenians i demès…ejem…).
Ben empacada resulta la power ballad de rigor “Alone With My Shadow” amb una intro made in Miró i un solo de guitarra fantàstic d’en David. El migtemps “Prisoners Of This Life” arranca pensant que va vers un lloc, però es volca per seguir el corrent nòrdic que impregna tot el disc amb una bona tornada melòdica. “In Our Hands” seria una petita sorpresa dins el disc, d’arrels més clàssiques en el nus i amb un hammod donant presència i potser amb algun regust a Gotthard (o potser el teu petit tribut als The Jamzees, Panxo??…”un gran final”??). Tornada a’la Scorpions en el migtemps “Mother Of All” de baix marcat per Paul Eddy (sòlid i pulcre al llarg de tot el disc) i gran entrada melòdica en “Save Me From Myself” de tints hard, teclats magnífics i bona tornada.
Potser resulta agosarat dir que el debut de A Neverending John’s Dream és un dels grans discs de hard’n’heavy sorgits des de casa nostra. Però havent escoltat el disc i sabent tot el que hi ha darrere, no ho resulta. En Joan Manel ha sabut donar l’embolcall perfecte al seu hard rock de projecció purament internacional, cuidant cada detall en aquesta òpera prima.
Sé que aquest somni acaba de començar i sé que no s’acabarà aquí. Sé que en JOHN ja té el sac ple de noves idees que veurem en pròxims episodis, i si són d’aquesta embergadura, ens farà feliços.
